Danzan,

Cómo las lágrimas cuando abrazan,

Vuelan,

Cuando el viento las manda

Corren,

Cuando la escoba las arrasa

Se juntan,

perdidas y desconocidas,

como si tuvieran alas.

 

Se desnuda,

Frágil e insegura,

Como el primer viaje sin vuelta.

Bailan,

Sin estar sincronizas.

Sonríen,

Despacio,

A los primeros fríos del año.

Sufren,

Diariamente la exposición

Y caen,

y vuelven a caer.

 

Pintan,

El suelo de las veredas,

Gritan,

El paso del tiempo,

Maquillan,

La monotonía de la rutina

Y confirman,

Entre el frío y la brisa,

su llegada amarilla.


En catalán:

Ball suau

Dansen

Com les llàgrimes quan s’abracen,

Volen,

Quan el vent les manen

Corren,

Quan l’escombra les arrasa S’ajunten,

Perdudes i desconegudes,

com si tinguessin ales.

 

Es nua,

Fràgil i insegura,

Com el primer viatge sense tornada. Ballen,

Sense estar sincronitzats.

Somriuen,

A poc a poc,

Als primers freds de l’any.

Pateixen,

Diàriament l’exposició

I cauen,

i tornen a caure.

 

Pinten,

El terra de les senderes,

Criden,

El pas del temps,

Maquillen,

La monotonía de la rutina

I confirmen,

Entre el fred i la brisa,

seva arribada groga.