Danzan,
Cómo las lágrimas cuando abrazan,
Vuelan,
Cuando el viento las manda
Corren,
Cuando la escoba las arrasa
Se juntan,
perdidas y desconocidas,
como si tuvieran alas.
Se desnuda,
Frágil e insegura,
Como el primer viaje sin vuelta.
Bailan,
Sin estar sincronizas.
Sonríen,
Despacio,
A los primeros fríos del año.
Sufren,
Diariamente la exposición
Y caen,
y vuelven a caer.
Pintan,
El suelo de las veredas,
Gritan,
El paso del tiempo,
Maquillan,
La monotonía de la rutina
Y confirman,
Entre el frío y la brisa,
su llegada amarilla.
En catalán:
Ball suau
Dansen
Com les llàgrimes quan s’abracen,
Volen,
Quan el vent les manen
Corren,
Quan l’escombra les arrasa S’ajunten,
Perdudes i desconegudes,
com si tinguessin ales.
Es nua,
Fràgil i insegura,
Com el primer viatge sense tornada. Ballen,
Sense estar sincronitzats.
Somriuen,
A poc a poc,
Als primers freds de l’any.
Pateixen,
Diàriament l’exposició
I cauen,
i tornen a caure.
Pinten,
El terra de les senderes,
Criden,
El pas del temps,
Maquillen,
La monotonía de la rutina
I confirmen,
Entre el fred i la brisa,
seva arribada groga.